Plou a Istanbul? (1)

Estimats seguidors, primer perdoneu que no haguem actualitzat el blog fins avui, però aquests dos dies han estat esgotadors, i encara que teníem la intenció d'actualitzar el blog més sovint, el cos no ens ha aguantat.

Avui no us explicarem totes les vicissituds que ens han passat, però si que us direm que ha estat una muntanya russa emocional. El primer dia hem tingut de tot. El positiu: una presentació del projecte tècnic impressionant, on els jutges no paraven de felicitar-nos en públic i en privat pel disseny del robot i per la seva defensa. És remarcable també que fessin la defensa en un anglès tan bo que el traductor que havíem demanant per si de cas, no va poder ni obrir la boca. El negatiu, l'actuació a la taula. Encara que el robot feia a la zona d'entrenaments puntuacions molt altes (fins a 390), aviat ens vam adonar que tornaríem a tenir problemes amb les llums de la zona d'exhibició. Abans de fer la primera prova vam intentar canviar els valors de llindar entre blancs i negres, però no va funcionar. Un desastre. El robot no sortia bé de la base. Ara no us desespereu. Us avanço que la història té final feliç. Però això ho llegireu demà, que avui estem molt cansats. Per cert, el títol de l'entrada té la seva explicació que també entendreu demà.