Estimats seguidors, com alguns ja sabreu, ahir dia 19 de desembre es va celebrar la segona part de la FLL de Barcelona d’enguany.
Buff!
No us expliquem com vam passar la darrera setmana. Ja us ho podeu imaginar: barreja d’il·lusió, impaciència i nervis. Estarem a l’alçada de l’any passat? El llistó era alt: “Joves promeses” de l’any passat. Haurà encertat l’oracle?...
Haureu de llegir fins al final per esbrinar-ho!
Enguany el nostre robot tenia un sostre de puntuació de 345 punts. I com sempre, “a casa” tot anava de meravella: fèiem els 345 punts sovint.
Però ja sabíem de l’any passat que és a la taula de competicions on s’ha de demostrar quants punts es poden fer. Així doncs des de ben al principi ens vam centrar més en la robustesa de les missions que en la puntuació i l’optimització. Vam aplicar tot el coneixement adquirit el darrer any per aconseguir-ho: el sensor de llum estava molt més protegit, el voltatge de la bateria controlat, fèiem servir els sensors sempre que podíem, i sovint fèiem accions per assegurar-nos de la nostra posició en el món (anant contra la paret o contra d’altres objectes “sòlids”). La contrapartida és que la fiabilitat ens prenia temps i havíem de deixar de banda algunes missions, com posar el guix a l’ós o tractar les cèl·lules malignes. Per tant el sostre de punts baixava de 400 a 345.
Abans d’anar a la competició teníem la incògnita de si seria una bona estratègia o no, doncs havíem vist en blocs d’alguns equips que deien que els seus robots podrien arribar als 390/400 punts si tot anava bé...
Vam fer bé? Veurem...
La competició la vam viure de la manera següent:
Segons els horaris que ens van tocar, érem dels primers a actuar en les 3 rondes. A la primera ronda no vam fer una actuació tant bona com esperàvem. Va fallar la col·locació de l’scaffolding a l’os i les darreres missions no es van poder acomplir perquè aquest element es va quedar sobre la taula i va bloquejar el camí cap la zona més allunyada de la base que és on fèiem més punts. Patint una mica vam marxar cap a la defensa del projecte tècnic veient que afortunadament érem encara els primers de la ronda quan la meitat d’equips ja havien participat.
El projecte tècnic va anar molt bé. L’exposició va ser força bona, vam mostrar la darrera sortida del robot, que va funcionar perfectament, i a l’hora de les preguntes ens vam defensar molt bé.
Quan vam tornar del projecte tècnic als marcadors vam veure que els Santpeterencs (als que volem felicitar per la seva feina des d’aquí) ens passaven al davant per pocs punts.
La segona ronda a la taula va anar una mica millor: 215 punts. Vam fallar en el marcapassos per una petita errada de col·locació inicial del robot. En canvi l’scaffolding va funcionar però al seguir la línia negra del mesurador de pressió, el robot es va perdre. Problemes amb les llums un altre cop???
El programa de seguir línia funcionava bé doncs prèviament l’havíem usat amb èxit per posar l’stent a l’artèria. Hi havia diferències de lluminositat entre les dues línies negres... però això ja ens ho esperàvem... No teníem prou protegit el sensor de llum? Havíem calibrat el sensor de llum en la zona de l’stent (on havia anat be). Per a la següent ronda vam decidir calibrar el negre en el negre més clar de la taula i el blanc en el blanc més fosc.
I vam marxar corrent al projecte científic veient en el marcador que tornàvem a ser primers a meitat de la segona ronda.
El projecte científic va anar també molt bé. La presentació millor que en qualsevol assaig. I tot, dins del temps. A les preguntes ho vam fer també força bé.
A la tornada a la taula vam veure que un altre cop els Santpeterencs ens havien passat al davant, aquest cop per 15 punts.
A la tercera ronda no teníem tants nervis. Estàvem segurs que aniríem a quarts de finals. Però no sabíem què passaria amb el calibratge.
Vam calibrar com havíem decidit i... encara que seguir la línia negra seguia funcionant en l’stent, fallava altre cop en seguir la línia negra per aixecar el mesurador de pressió. Vam fer una puntuació millor que a la primera ronda però pitjor que a la segona.
Passàvem a quarts de final però pensant que no seríem primers i que teníem el problema de la línia negra que ens impedia aconseguir 40 punts més.
Vam decidir canviar de punt de calibratge: calibrarem allà on ens falla el programa.
I van començar les finals: 8 equips, 1 millor robot. Ens tocava competir contra BellBot-G, uns clàssics de la FLL que sempre fan molt bona feina. I bingo! El calibratge en el punt funcionava i vam fer una ronda quasi perfecta pel nostre robot: 340 punts! La millor puntuació aconseguida per cap equip en els dos dies de campionat a Barcelona. Estàvem eufòrics. Potser massa. Santpeterencs també passaven a la semifinal.
A les semifinals ens tocaven els Maristes 3. El calibratge tornava a funcionar però vam tenir d’altres problemes. De tota manera, vam fer 225 punts que era la nostra segona millor puntuació del torneig (i la tercera de tot el torneig). La sorpresa és que els Santpeterencs teníen algun problema que, juntament amb la bona actuació de l’equip Desire, els deixava fora de la final.
A la final, doncs, Argonautes – Desire. Els Desire, de l’IES Front Marítim, ho van fer molt bé durant tot el torneig (felicitats per la feina!). Eren tercers en les rondes classificatòries i van desbancar els Santpeterencs en les semifinals.
Nervis... Seleccions dels membres dels equips per la final... Més nervis... i... a la final de les dues rondes, en vam fer una de bona i una de dolenta. Massa nervis... I no sabríem fins el moment de la repartició de premis qui tindria el premi al millor robot!
A l’hora de donar premis, primer li donen a l’equip Desire el premi al segon finalista. No hi ha lloc a dubte. Nosaltres teníem la millor puntuació del campionat i érem els altres finalistes... Efectivament, poc després anuncien: “Premi al Millor Robot: Argonautes!”. Fantàstic.
Anirem a la final espanyola a Bilbao amb el EVTTeam (Premi al Millor Esperit d’Equip) i... sí, Santpeterencs, pel seu millor projecte científic! Moltes felicitats a tots dos!
